Va ser la Maria Raventós Fatjó (1897-1951), dona evolucionada per la seva època, amb un tarannà de solidaritat, clarament orientat al servei als altres, qui va tenir la iniciativa de donar forma a un espai d’acollida per a dones amb fills en estat de vulnerabilitat. Va prendre consciència d’aquest fet durant un viatge a Egipte quan va conèixer de prop la dura realitat de moltes de les nenes i dones del Caire.
Després de la seva mort, els germans van decidir crear la Fundació Maria Raventós i continuar amb el seu llegat. A partir d'aquí, i encara tenint membres de la família al patronat, la institució ha funcionat de manera autònoma des de fa més de 70 anys.
Tenim la sort de comptar a la nostra ciutat amb un dels seus projectes: el centre de l’Espai Banús. Marta Lorite ens explica que des de fa gairebé 3 anys desenvolupen la seva activitat continuant el llegat de la Fundació Maria Raventós; d’aquest espai se’n beneficien dones de Santa Coloma de Gramenet, els faciliten el seu apoderament atenent les necessitats de formació i de xarxes per aconseguir-ho.
Des dels inicis participen en el projecte de ciutat que és la gramamoneda i ens detalla l'experiència de la seva implantació a la nostra ciutat, i com la gramamoneda va facilitar el contacte i la vinculació, no només pel que fa al comerç, sinó a entreteixir-se amb entitats amb les quals, avui dia, continuen col·laborant activament per al desenvolupament de les seves funcions.
Algunes de les entitats amb què des de l’inici estan en contacte i que ella ens ha citat a l’entrevista com a fonts d'interacció són: Integramenet, El Casal dels Infants, Fundació Germina, CIBA, AA Veïns El Raval i Viu El Fondo, amb les quals han col·laborat en esdeveniments dintre del projecte.
La Marta posa en valor la tipologia de comerciant que hi ha darrere de l'ús de la moneda local i de la cura en la seva bona feina. Alguns dels comerços que cita són: Debisual, quan necessita un servei de copisteria; també a Pintures i Subministraments Pepe Cabello, quan necessita còpia de claus o materials; per a qualsevol electrodomèstic, Electrònica Fabregat i, fins i tot, el Quiosc Milà , que és el seu proveïdor de premsa, des d’on fan difusió de les seves activitats.
Al cap i la fi la gramamoneda a més de ser una eina d’intercanvi, local i social, estableix converses que donen lloc a sinèrgies, fruit de la qualitat dels qui participen en el projecte.
Després de la seva mort, els germans van decidir crear la Fundació Maria Raventós i continuar amb el seu llegat. A partir d'aquí, i encara tenint membres de la família al patronat, la institució ha funcionat de manera autònoma des de fa més de 70 anys.
Tenim la sort de comptar a la nostra ciutat amb un dels seus projectes: el centre de l’Espai Banús. Marta Lorite ens explica que des de fa gairebé 3 anys desenvolupen la seva activitat continuant el llegat de la Fundació Maria Raventós; d’aquest espai se’n beneficien dones de Santa Coloma de Gramenet, els faciliten el seu apoderament atenent les necessitats de formació i de xarxes per aconseguir-ho.
Des dels inicis participen en el projecte de ciutat que és la gramamoneda i ens detalla l'experiència de la seva implantació a la nostra ciutat, i com la gramamoneda va facilitar el contacte i la vinculació, no només pel que fa al comerç, sinó a entreteixir-se amb entitats amb les quals, avui dia, continuen col·laborant activament per al desenvolupament de les seves funcions.
Algunes de les entitats amb què des de l’inici estan en contacte i que ella ens ha citat a l’entrevista com a fonts d'interacció són: Integramenet, El Casal dels Infants, Fundació Germina, CIBA, AA Veïns El Raval i Viu El Fondo, amb les quals han col·laborat en esdeveniments dintre del projecte.
La Marta posa en valor la tipologia de comerciant que hi ha darrere de l'ús de la moneda local i de la cura en la seva bona feina. Alguns dels comerços que cita són: Debisual, quan necessita un servei de copisteria; també a Pintures i Subministraments Pepe Cabello, quan necessita còpia de claus o materials; per a qualsevol electrodomèstic, Electrònica Fabregat i, fins i tot, el Quiosc Milà , que és el seu proveïdor de premsa, des d’on fan difusió de les seves activitats.
Al cap i la fi la gramamoneda a més de ser una eina d’intercanvi, local i social, estableix converses que donen lloc a sinèrgies, fruit de la qualitat dels qui participen en el projecte.
